CASES DE JOAN BATLLORI
L'arquitecte Melcior Viñals, que també portà a terme diversos projectes a
la ciutat de Terrassa, com la casa Alegre Sagrera (1911), avui Museu, i
el Mercat de la Independència (1903-1906), realitzà l'encàrrec de Joan
Batllori de construir en la zona del nou l'Eixample i davant mateix de
l'Estació una sèrie d'habitatges disposats en xamfrà.
Es tractava de quatre habitatges, entre mitgeres, de planta baixa i una
planta pis coronats per terrat a la catalana i situant en la planta
baixa botigues. En l’actualitat la casa que feia xamfrà amb el passeig
Bertrand ha desaparegut, no obstant això, el tractament unitari de tot
el conjunt encara preval. Es pot observar el tractament que l’arquitecte
donà a tota la façana situant una sèrie de motius ornamentals en les
sobreportes i finestres, a base d’elements naturalistes, molt en
sintonia amb el gust del Modernisme. Les obertures alternen solucions
diverses, les unes adintellades i d’altres amb arcs rebaixats i molt més
amples, però coronant-les totes amb l’aplicació de motius ornamentals
de flors i de simplificats escuts romboidals. El material d’aquests
motius és la pedra artificial i realitzats a través de motllos; avui
s’han recobert de pintura grisa que contrasta amb la resta del parament
estucat que imita els carreus i són de color més terrós. Un ampli sòcol
–de color gris- recorre tot el conjunt de les façanes així com una
banda àmplia també recorre la part superior creant un lligam de tot
l’edifici. Els balcons descansen sobre unes grans mènsules i les baranes
dels mateixos són de ferro forjat. Per bé que aquestes estan
realitzades amb barrots verticals una sanefa lleugerament corvada –a
manera de llaçada- destaca com a mitu central. Serà el mateix element
ornamental que podem trobar en la barana del terrat alternant-se part
dels barrots de ferro amb la inclusió de pilars i plafons de pedra
artificial. En el projecte original l’arquitecte donà als plafons de
coronament una solució esglaonada que, en l’actualitat, es percep
clarament que aquesta ha desaparegut i, per tant, ha minvat el caràcter
de cresteria que li atorgava a tot el conjunt.
