TORRE PINS D'OR (Sant Feliu de Llobregat)

 

Alberto Marín

 

<sup>Edifici aïllat enmig d'un jardí amb diversos elements ornamentals (tals com estàtues, tanca exterior, porta d'entrada, pavimentació dels vials d'accés,...).
Ràfec molt recarregat i baranes amb elements de remat.

Els lleons de l'entrada semblen estar fets de pedra artificial. És molt estranya la seva actitud, adormida, quan solen ser representats en actituds de vigilància o en tensió.

Possiblement això estigui tret d'alguna iconografia d'època romàntica.

Destaca l'escut "Pins d'or", realitzat en rajola (quatre en total) on es representen sis pins amb les lletres PINS D'OR, que centralitzen la iconografia dels pins. L'envolta un marc, també de ceràmica, amb elements ornamentals florals.</sup> 

UNIÓ CORAL (Sant Feliu de Llobregat)

 

Alberto Marín

 

^{L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i mansarda. Totes les obertures de la planta baixa són d'arc rebaixat. Al primer hi pis trobem un balcó amb una barana de ferro recorrent tota la façana, que junt amb un seguit d'arcs falsos rebaixats que emparen un parell d'obertures amb rosetó fals al mig, dona un ritme harmoniós a la façana principal. L'acabament d'aquesta façana està resolt amb un fris amb romboides de terracota. Una cornisa delimita l'edifici. A la façana secundària es repeteixen alguns d'aquests elements.}

<sup>Història

Aquesta entitat va començar cap al 1876 amb el nom de "Mutuo Apoyo" i inicialment la van constituir 150 socis que formaven una coral. Més tard van canviar el nom per l'actual i fou quan adquirien un solar per a constituir l'edifici de l'entitat. En poc més cinquanta anys van passar a ser 1500 socis. El 1980 es va enderrocar la teulada; un cap de biga malmès va provocar la caiguda d'un cavall.

Actualment, la Unió Coral segueix essent una entitat activa fa activitats diverses, que inclouen cursos de balls de saló, una secció de billar i una d'escacs i els dos cors de l'entitat (el cor de la Unió i un cor jove).</sup>

Sant Feliu de Llobregat

 

CASES DE JOAN BATLLORI

 

L'arquitecte Melcior Viñals, que també portà a terme diversos projectes a la ciutat de Terrassa, com la casa Alegre Sagrera (1911), avui Museu, i el Mercat de la Independència (1903-1906), realitzà l'encàrrec de Joan Batllori de construir en la zona del nou l'Eixample i davant mateix de l'Estació una sèrie d'habitatges disposats en xamfrà.

Es tractava de quatre habitatges, entre mitgeres, de planta baixa i una planta pis coronats per terrat a la catalana i situant en la planta baixa botigues. En l’actualitat la casa que feia xamfrà amb el passeig Bertrand ha desaparegut, no obstant això, el tractament unitari de tot el conjunt encara preval. Es pot observar el tractament que l’arquitecte donà a tota la façana situant una sèrie de motius ornamentals en les sobreportes i finestres, a base d’elements naturalistes, molt en sintonia amb el gust del Modernisme. Les obertures alternen solucions diverses, les unes adintellades i d’altres amb arcs rebaixats i molt més amples, però coronant-les totes amb l’aplicació de motius ornamentals de flors i de simplificats escuts romboidals. El material  d’aquests motius és la pedra artificial i realitzats a través de motllos; avui s’han recobert de pintura grisa que contrasta amb la resta del parament estucat que imita els carreus i són de color  més terrós. Un ampli sòcol –de color gris- recorre tot el conjunt de les façanes així com una banda àmplia també recorre la part superior creant un lligam de tot l’edifici. Els balcons descansen sobre unes grans mènsules i les baranes dels mateixos són de ferro forjat. Per bé que aquestes estan realitzades amb barrots verticals una sanefa lleugerament corvada –a manera de llaçada- destaca com a mitu central. Serà el mateix element ornamental que podem trobar en la barana del terrat alternant-se part dels barrots de ferro amb la inclusió de pilars i plafons de pedra artificial. En el projecte original l’arquitecte donà als plafons de coronament una solució esglaonada que, en l’actualitat, es percep clarament que aquesta ha desaparegut i, per tant, ha minvat el caràcter de cresteria que li atorgava a tot el conjunt.