15 febrero 2022

CASA FORNELLS

 

Alberto Marín

 

Edifici de planta baixa i quatre pisos, amb planta en forma de trapezi, simètrica.[1] Solució en cantonada de les façanes, amb tribuna als dos primers pisos i balcons als superiors, rematat amb capcer escalonat. Les façanes laterals, simètriques respecte a la bisectriu, amb balcons a totes les obertures, emmarcades amb pedra de fil i llindes ornamentades amb discrets motius florals. Impostes motllurades marcant els forjats i llosanes dels balcons també motllurades. Remat superior amb barana d'obra i de ferro, simulant merlets.[1]

 

 Fitxer:180 Casa Fornells, Muralla de Sant Domènec 27 - c. Urgell 40 (Manresa).jpg

CASA ALEMANY

 

Alberto Marín

 

La Casa Alemany està ubicada al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, localitzada en una illa triangular delimitada pels carrers General Vives, Martorell i Peña, i d'Anglí. Es tracta d'un edifici projectat com a residència unifamiliar per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver i construïda entre 1900 i 1901.

 

 Fitxer:RiB-casaAlemany-grl.vives 29-08019.2280-6560.jpg

JOAN RUBIÓ I BELLVER

 

Alberto Marín

 

Joan Rubió i Bellver fou un arquitecte modernista català que va néixer el 24 d'abril de 1870 a Reus, al carrer de Sant Pere d'Alcàntara -actualment carrer de Llovera-.[1] Va ser deixeble d'Antoni Gaudí, amb qui va col·laborar en diverses obres, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i president del Cercle Artístic de Sant Lluc. Va morir el 30 de novembre de 1952 a Barcelona.



Joan Rubió i Bellver.jpg

TORRE ANDRÉS SERRA

 

Alberto Marín

 

Torre Andrés Serra I
Arquitecto: Josep Codina i Clapés
Datación de la obra: 1909
Dirección: Rectoria, 17
Ciudad: Barcelona (Barcelona - Catalunya)
País: España
Continente: Europa

 

 

CAN GUARDIOLA

 

Alberto Marín

Can Guardiola
Arquitecto: Josep Codina i Clapés
Datación de la obra: 1904
Dirección: Pg. Fabra i Puig, 13
Ciudad: Barcelona (Barcelona - Catalunya)
País: España
Continente: Europa

 

 

JOSEP CODINA I CLAPÉS

 

Alberto Marín

 

Obtuvo el título de maestro de obras en 1872. Es el autor de la reforma del edificio Can Guardiola (1903-1904; paseo de Fabra i Puig, 13), obra plenamente modernista con referentes en la tradición arquitectónica catalana, tanto por los acabados formales de la fachada como por su decoración.

 

 https://lh3.googleusercontent.com/AguKDvekTzcbhnf3j4YVmhFnV8x75829gXuamqFz13_Wbvl36pktZtx8grtbypT_31sE3tUGZHFdTNC4kePP-eZel7Lv__t7g3pz0Bl-TxCZFYY099NYgBys4uABjfCf5hqTuD66zxDryWFgW3kmG4-WxVd9rUrbXdUdIgPlLtvcneA-X-N-ybGeyIGU94812VFXVZgVUaFHz9H9rxs-m2skPu9Eo-rS0o9W-gCwLMkIh03ONBxnMEXGEIwgKgkMUgofq7OieXVfZ2vx5v20iBJek0qHuRrd4V0FHcXdwoIniX1GVqeoB2Si4j-ul0USmmIli0TGWclrhirUiNwpmNNtfInnK0hLg1fKsiHfGQKWVcEVBrkbvb3eNxXB5YpPfTQmqa9qqBVTkmclrtrCzUtDwx8CoOeV5QdIj-6WBPAPDzmJi0T1_yZlrhRTKBkj2tMM7nWXo3PbP6SEg3PK8OaUkJ2mdj-oW9_PH2O1gyydUppEHJ-7dRuDtFI7ic3t3OK_1asNQgmWJx0lCWs8wlsHf9gwMnsaRsROMjXoSoLficbO6mkwwGUb66sl4tRRA1PGscQm3NvUFG1GIWKXULlUDBSem4WCijNzMQTaCaQ=w139-h238-no

SALA EDÉN CONCERT

 

Alberto Marín

 

El Edén Concert fue un music hall ubicado en la calle Nou de la Rambla (antiguamente calle Conde de Asalto ) núm. 12 de Barcelona, España y dedicado a todo tipo de espectáculos: teatro, variedades, prestidigitación, pantomima, cine, canciones, baile, conciertos, etc.

Fue inaugurado el mes de diciembre de 1886. Anteriormente había sido el Café de la Alegría. Llegó a ser un music hall muy conocido y reconocido, sobre todo en los años 10 y 20 del siglo XX. En 1903 fue restaurado bajo la dirección del arquitecto catalán Andreu Audet i Puig.1​ Entre los años 1914 y 1915 se le denominó Grand Palais Joyeux. 


AÑO 1927 PUBLICIDAD EDEN CONCERT GRAN CABARET DE MODA TEATRO SALA DE FIESTAS BARCELONA CONDE ASALTO (Coleccionismo - Laminas, Programas y Otros Documentos)

CASINO DE LA RABASSADA

 

Alberto Marín

 

En 1899 se construyó el Gran Hotel de la Rabassada, decorado por el taller del pintor francés Edmond Lechavallier Chevignard, que se amplió en 1911 con la construcción de un casino, proyectado por el arquitecto Andreu Audet i Puig, y una zona de atracciones.

Fue una obra faraónica que contó con un presupuesto de 2,5 millones de pesetas, insólito en la época. Más de 300 invitados asistieron a su inauguración el 15 de julio de 1911, diez años después de que se hubiera inaugurado el Tibidabo.

Este majestuoso casino fue el símbolo del lujo de una ciudad en plena expansión económica. No le faltaba de nada y hasta tenía su propio parque de atracciones, restaurante con amplios comedores y chefs venidos de París, orquesta, hotel con habitaciones de lujo, salones recreativos, oratorio público, y grandiosos jardines con vegetación exótica procedente de diversos lugares del planeta. 

El casino de l'Arrabassada Restored.jpg


ANDREU DAUDET

 

Alberto Marín

 

Andreu Audet i Puig (1868 - Barcelona, 1938) fue un arquitecto modernista titulado en 1891. Arquitecto municipal de Barcelona. Se especializó en la construcción de teatros y salas de espectáculos.



821 fotos e imágenes de Daudet's - Getty Images

TORRE PINS D'OR (Sant Feliu de Llobregat)

 

Alberto Marín

 

Edifici aïllat enmig d'un jardí amb diversos elements ornamentals (tals com estàtues, tanca exterior, porta d'entrada, pavimentació dels vials d'accés,...).
Ràfec molt recarregat i baranes amb elements de remat.

Els lleons de l'entrada semblen estar fets de pedra artificial. És molt estranya la seva actitud, adormida, quan solen ser representats en actituds de vigilància o en tensió.

Possiblement això estigui tret d'alguna iconografia d'època romàntica.

Destaca l'escut "Pins d'or", realitzat en rajola (quatre en total) on es representen sis pins amb les lletres PINS D'OR, que centralitzen la iconografia dels pins. L'envolta un marc, també de ceràmica, amb elements ornamentals florals. 



Fitxer:Torre Pins d'Or (Sant Feliu de Llobregat).jpg

UNIÓ CORAL (Sant Feliu de Llobregat)

 

Alberto Marín

 

L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i mansarda. Totes les obertures de la planta baixa són d'arc rebaixat. Al primer hi pis trobem un balcó amb una barana de ferro recorrent tota la façana, que junt amb un seguit d'arcs falsos rebaixats que emparen un parell d'obertures amb rosetó fals al mig, dona un ritme harmoniós a la façana principal. L'acabament d'aquesta façana està resolt amb un fris amb romboides de terracota. Una cornisa delimita l'edifici. A la façana secundària es repeteixen alguns d'aquests elements.

Història

Aquesta entitat va començar cap al 1876 amb el nom de "Mutuo Apoyo" i inicialment la van constituir 150 socis que formaven una coral. Més tard van canviar el nom per l'actual i fou quan adquirien un solar per a constituir l'edifici de l'entitat. En poc més cinquanta anys van passar a ser 1500 socis. El 1980 es va enderrocar la teulada; un cap de biga malmès va provocar la caiguda d'un cavall.

Actualment, la Unió Coral segueix essent una entitat activa fa activitats diverses, que inclouen cursos de balls de saló, una secció de billar i una d'escacs i els dos cors de l'entitat (el cor de la Unió i un cor jove).




10 febrero 2022

Sant Feliu de Llobregat

 

CASES DE JOAN BATLLORI

 

L'arquitecte Melcior Viñals, que també portà a terme diversos projectes a la ciutat de Terrassa, com la casa Alegre Sagrera (1911), avui Museu, i el Mercat de la Independència (1903-1906), realitzà l'encàrrec de Joan Batllori de construir en la zona del nou l'Eixample i davant mateix de l'Estació una sèrie d'habitatges disposats en xamfrà.

Es tractava de quatre habitatges, entre mitgeres, de planta baixa i una planta pis coronats per terrat a la catalana i situant en la planta baixa botigues. En l’actualitat la casa que feia xamfrà amb el passeig Bertrand ha desaparegut, no obstant això, el tractament unitari de tot el conjunt encara preval. Es pot observar el tractament que l’arquitecte donà a tota la façana situant una sèrie de motius ornamentals en les sobreportes i finestres, a base d’elements naturalistes, molt en sintonia amb el gust del Modernisme. Les obertures alternen solucions diverses, les unes adintellades i d’altres amb arcs rebaixats i molt més amples, però coronant-les totes amb l’aplicació de motius ornamentals de flors i de simplificats escuts romboidals. El material  d’aquests motius és la pedra artificial i realitzats a través de motllos; avui s’han recobert de pintura grisa que contrasta amb la resta del parament estucat que imita els carreus i són de color  més terrós. Un ampli sòcol –de color gris- recorre tot el conjunt de les façanes així com una banda àmplia també recorre la part superior creant un lligam de tot l’edifici. Els balcons descansen sobre unes grans mènsules i les baranes dels mateixos són de ferro forjat. Per bé que aquestes estan realitzades amb barrots verticals una sanefa lleugerament corvada –a manera de llaçada- destaca com a mitu central. Serà el mateix element ornamental que podem trobar en la barana del terrat alternant-se part dels barrots de ferro amb la inclusió de pilars i plafons de pedra artificial. En el projecte original l’arquitecte donà als plafons de coronament una solució esglaonada que, en l’actualitat, es percep clarament que aquesta ha desaparegut i, per tant, ha minvat el caràcter de cresteria que li atorgava a tot el conjunt.

 Cases de Joan Batllori

Cornellà de Llobregat

 CASA CAMPRUBÍ


En las afueras de la ciudad podemos contemplar el edificio más emblemático del modernismo en Cornellà.

Es una de las obras menores del gran arquitecto modernista Jujol, de una expresividad más contenida en relación con sus obras más conocidas de Sant Joan Despí.

Fue edificada entre 1927 y 1928 por encargo de Cebrià Camprubí Nadal.

Está formada por la yuxtaposición de tres cuerpos cuadrangulares, de diferente altura, con un cuerpo cilíndrico más pequeño, adosado al principal.

Las ventanas se disponen de forma asimétrica, algunas de ellas con voladizo, y las cubiertas son de teja romana, a cuatro vertientes. Los voladizos y el cuerpo cilíndrico son cubiertos con cerámica esmaltada en colores y de trencadís (mosaico modernista).

Destacan las barandillas, a base de barras torcidas y nudos, típicas de Jujol. Uno de los rasgos más característicos del edificio, que lo enlaza con la estética novecentista, es su fondo de estuco rosa, decorado con esgrafiados de motivos florales y campesinos, que hacen referencia al cultivo de rosas, actividad a la que se dedicaba su propietario.

 

 Jujol-Cornella-CasaCamprubi-2537.jpg

Casa Calvet

 Alberto Marín


Todavía quedan más casas de Gaudí en Barcelona. Esta no se puede visitar, aunque sí se puede entrar en el restaurante que ocupa la planta baja. Entrar, para comer o cenar, no para visitar.

 

 Edificios Modernistas de Barcelona Casa Calvet Fachada

Fàbrica Casaramona

 Alberto Marín


Hoy sede del CaixaForum de Barcelona. Fábrica algodonera de Puig i Cadafalch que, sí, también le daba a la arquitectura industrial. No te pierdas su techo ondulado.

 

 Edificios Modernistas de Barcelona Fabrica Casaramona Techo

Casa de les Punxes

 Alberto Marín


Dejamos para el final otro de los edificios modernistas de Barcelona que se pueden visitar y el único que, a nuestro parecer, no tiene un interior que lo merezca: la Casa de les Punxes. A diferencia de las otras “casas”, esta no recibe el nombre de una familia –no hay una familia Punxes– sino de los pinchos, punxes en catalán, que coronan su fachada.

 

 Edificios Modernistas de Barcelona Casa Punxes Fachada

Casa Vicens

 Alberto Marín


La Casa Vicens es la primer obra de Gaudí en Barcelona… aunque fuera de Barcelona. Para el momento en que la construyó, la calle de las Carolinas pertenecía al municipio independiente de Gràcia. Aunque fue a principios del XX cuando todos los burgueses de Barcelona querían una casa de ese estilo, ya en 1883 Gaudí daba los primeros pasos.

 

 Edificios Modernistas de Barcelona Casa Vicens Fachada

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Alberto Marín


¿Quién quiere diseñar un edificio modernista pudiendo diseñar todo un complejo? Eso debió pensar Domènech i Montaner cuando recibió el encargo de levantar el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Nos gustó tanto, que le hemos dedicado un artículo entero: La visita al recinto modernista del hospital de Sant Pau. Pero te damos unas pinceladas aquí para que sepas lo que «oculta» el mayor complejo de arquitectura modernista de Europa.

 

 Edificios Modernistas de Barcelona Hospital Santa Creu Panorama

Manuel Raspall

 

Alberto Marín

 

Aunque no sea tan famoso como Domènech i Montaner o Gaudí, también Manuel Raspall es una figura destacadísima del modernismo catalán. Buena parte de su trabajo se localiza entre las vallesanas poblaciones de Cardedeu y La Garriga, donde existen sendas Rutas Raspall de enorme interés.

La Casa Barbey es la más interesante de todas su obras. La encontraréis en La Garriga, junto a tres más de sus edificaciones, en una misma manzana. Se trata de la más destacada obra de la que es conocida como arquitectura modernista de veraneo, surgida en un tiempo en que la burguesía acomodada pasaba los veranos en poblaciones cercanas a la capital catalana, de clima más benigno y, particularmente, de aires más puros que los de la industrial Barcelona.

Por desgracia no es habitual poder visitar su interior (esta vivienda, por cierto, está en venta), aunque en algunas ocasiones sí que lo es pasear por sus jardines. La cerámica, el mosaico, el trencadís y el dominio de la curva, elementos habituales en el modernismo catalán se dan cita en esta formidable mansión. También las continuas alusiones a Cataluña y su imaginario, incluidos dragones y Sant Jordis, algo casi universal también en las obras modernistas de Cataluña.

Lluís Muncunill


Alberto Marín


Buena parte de la obra del arquitecto Lluís Muncunill la encontramos en Terrassa, ciudad de la que fue arquitecto municipal. Una de las obras más interesantes es la Masía Freixa, una construcción que combina lo que es una vivienda tradicional catalana con las innovaciones propias del modernismo (como atestiguan la proliferación de arcos catenarios) y un toque bizantino e incluso, islamizante, en base al juego de cúpulas, cupulillas y una torre que parece semejar un minarete. Aunque el origen de la masía no era otro que el de albergar una fábrica de hiladuras, Muncunill la transformó en la vivienda del industrial Josep Freixa i Argemí.

Josep María Jujol

 

Alberto Marín

 

Josep María Jujol fue uno de los grandes arquitectos del modernismo catalán aunque, desgraciadamente, siempre ha quedado en un segundo plano tras Gaudí, Domènech i Montaner y Puig i Cadafalch. Sin embargo, convertido en arquitecto municipal en la barcelonesa población de Sant Joan Despí, realizó aquí algunas de sus más insignes obras.

Una de las más brillantes obras de Jujol es esta vivienda de veraneo que su tía, Josefa Romeu, le encomendó alzar. Fue su primera obra en Sant Joan Despí y es un elogio a la línea curva y al trencadís, una de sus signos de identidad. Sus cúpulas han dado lugar a que esta pequeña mansión sea conocida como la Torre de los Huevos.

Lluís Domènech i Muntaner

 

Alberto Marín


Domènech i Montaner fue el segundo gran arquitecto del Modernismo Catalán, solo por detrás de Gaudí. Y curiosamente, parte de su obra la encontramos en la que fue la ciudad natal del autor de la Sagrada Familia, Reus, que a principios de siglo XX era la segunda ciudad catalana en importancia.

Una de las más bellas obras de Domènech en Reus es el Institut Pere Mata, un psiquiátrico que fue utilizado como banco de pruebas para la que sería una de sus obras maestras, el Hospital de Sant Pau de Barcelona. En esta obra, estructurada en distintos pabellones al igual que el hospital barcelonés, encontramos varias soluciones que luego utilizaría en Sant Pau: ladrillo, cerámica vidriada, vidrieras plomadas o bellas esculturas es lo que encontramos en esta obra capital del Modernismo Catalán.

Josep Puig i Cadafalch

Alberto Marín

 

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català. Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907–1910), diputat provincial (1913–1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924).

CASA FORNELLS

  Alberto Marín   Edifici de planta baixa i quatre pisos, amb planta en forma de trapezi, simètrica.[1] Solució en cantonada de les façanes,...